El canvi progressiu de Lloret de Mar

Des de sempre l’opinió generalitzada que s’ha tingut de Lloret de mar ha estat molt dolenta. Amb la introducció del turisme de masses Lloret ha tingut al llarg de tots aquests anys una oferta turística de sol i platja, alcohol, drogues i festa nocturna. La qual cosa ha fet que la gent jove d’altres països sobretot europeus s’interessessin per aquest destí per passar les vacances. La demanda ha arribat a ser tan alta que durant tot l’any i especialment els mesos d’estiu, els allotjaments turístics estan complets. Els preus per passar una setmana amb tot inclòs són relativament baixos per no dir molt baixos, la qual cosa fa que els turistes que visiten la població vinguin sense gaires diner per gastar en el lloc de destí.

Des de l’ajuntament s’està impulsant des de fa uns anys el turisme d’esport, cultura i negocis per tal d’aconseguir cada cop més un turisme de qualitat. Alguns projectes ja han obert les portes com el Museu del Mar, situat al passeig marítim junt a l’oficina de turisme, també s’ha remodelat els jardins de Santa Clotilde datats del 1919, els itineraris de senderisme i la millora del pavelló d’esports i dels camps de futbol. Altres projectes estan en fase de construcció com el Teatre Municipal, l’espai de l’aigua i el Gran Casino Costa Brava.

Jardins de Santa Clotilde (1919), Museu del Mar (2007)

El Teatre Municipal comptarà amb un equipament municipal de 2.500 metre quadrats situat a un parc molt a prop de Lloret, amb 400 localitats, tres sales d’assaig i un amfiteatre a l’aire lliure. A la vegada també serà un espai ideal per celebrar reunions i congressos.

L’espai de l’aigua estarà dedicat com bé diu el nom a l’oci i a l’aigua. Comptarà amb 2.700 metres quadrats amb grades telescòpiques laterals on es podran realitzar competicions esportives i altres actuacions a les tres piscines que hi haurà.

El Gran Casino de la Costa Brava estarà situat en els jardins del Guitar Gran Hotel Monterrey, hotel que s’està reformant completament per passar de quatre a cinc estrelles. Constarà d’un casino amb 22 taules i 150 màquines de joc, un palau de congressos amb capacitat per a mil persones i una zona de jardí de 6.000metres quadrats on es realitzaran exposicions i un restaurant dirigit per l’estrella Michelin Ramon Freixa, que junt amb el Freu, dirigit per Paula Casanova i Flip Planas, l’hotel formarà un espai gastronòmic de qualitat.

IMPRESSIÓ GENERAL DEL PLA TERRITORIAL D'ORDENACIÓ DE GRAN CANÀRIA

La impressió personal que puc extreure d’aquest pla d’ordenació territorial, és que és molt encoratjador ja que proposa fer un canvi radical a una de les zones que en els seus inicis turístics era un referent per tota la illa i que amb el pas del temps altres zones turístiques, sobretot del nord l’han anat superant amb tots els aspectes, des d’econòmic fins a la qualitat dels serveis.

El que més m’ha agradat és que es vulgui renovar els diferents allotjaments turístics per tal de que siguin més adients a la demanda actual i amb uns serveis més actualitzats i moderns, que per fer això s’hagin posat d’acord tant els agents públic com privats ja que cada un té diferents interessos i per tal de que tothom hi surti beneficiat han d’arribar a un consens i finalment estic d’acord en que es vulgui organitzar millor el territori, diferenciant la zona “residencial – hotelera” i la zona d’oci.

Per una altra banda el que no em sembla correcte és que es vulgui organitzar per separat l’activitat turística de l’illa, és a dir, l’activitat residencial i de descans i l’activitat d’oci, ja que si es treballa en conjunt, les idees que puguin sorgir oposades es podrien contrastar i resoldre mentre durés el pla i arribar a un acord on tothom en sortís beneficiat. A la vegada crec que els agents públics haurien de contribuir en el finançament dels equipaments. Tot hi que aquests són privats i els beneficis se’ls emportaran els privats, crec que els agents públics també en trauran un benefici quan els diferents tipus d’allotjaments estiguin renovats, com ara més turisme de qualitat i més bona imatge, que alhora atrauran a més gent, més ingressos i riquesa local i més publicitat del municipi que farà que vinguin més turistes.

Per acabar dir tan sols tres paraules que defineixen el Pla Especial d’Ordenació Turística Insular de Gran Canària:
- Renovar (els diferents allotjaments turístics)
- Definir (els productes turístics)
- Organització (del territori)

Resum Pla Especial d'Ordenació Turística Insular de Gran Canària

El Plad'Ordenació Turística Insular de Gran Canària limita l’activitat turística en tres zones diferents: el litoral del sud, el litoral del nord i les zones de l'interior.
L’activitat turística es desenvolupa principalment en dos municipis, el municipi de San Bartolomé de Tirajana i Mogan. Tots dos situats al sud de la illa.

Aquest Pla es va començar el 12 de gener del 2001 i es fa acabar el 25 de maig del 2004.

El que es vol obtenir és informació de les infrastructures hi han actualment a nivell d'allotjament com d'equipaments, per tal d'estudiar aquells paràmetres que es considerin bàsics en les característiques dels productes com: la demanda, estància mitjana, nivell d'ocupació, qualitat, categoria, destí real...

Els organismes que hi participen són els agents públics (ajuntaments, consells comarcals, el propi govern autonòmic de Gran Canària), agents privats (hotels, restaurant, comerciants) i agents associats.

El que es persegueix és la revalorització de la imatge com a destí, millorant la zona turística i renovar els diferents tipus d’allotjament que han estat obsoletsamb el pas dels anys. D’aquesta manera, es vol que els diferents establiments turístics siguin de més qualitat i amb unes infraestructures adequades.

Els objectius que es vol arribar amb aquest pla són els següents:
- Renovar els diferents allotjaments turístics que han estat obsolets
- Contribuir a la rehabilitació urbana
- Obtenció del sòl suficient on localitzar equipaments d’oci complementaris
- Establir la compatibilitat d’usos dintre dels àmbits turístics
- Establir les condicions i ritme de creixement dels allotjaments turístics
- Definir els productes turístics, la qualitat i les seves categories
- Criteris alhora de definir els diferents sectors del sòl turístic urbanitzable.

El model d’organització territorial vol corregir tant la concentració de l’activitat turística com la fragmentació d’aquests llocs que domin en el model turístic de la illa de Gran Canària.
Les accions proposades tenen com objectiu dotar aquests llocs de les infraestructures que els facin accessibles i evitin la seva degradació i a la vegada aprovisionar-los de serveis.

Les principals actuacions són:
- Identificació de les zones turístiques
- Identificació de l’activitat turística de la illa:
o la residencial – descans
o l’experiència turística
El model turístic que es proposa parteix de manipular i organitzar per separat cada una d’aquestes components. L’allotjament segueix la distribució que marca el Pla Insular. Per el contrari l’experiència turística s’organitza per escales i on s’incorporen noves formes d’organització de l’oci i gaudiment del patrimoni:
- Llocs d’oci (escala urbana)
- Equipaments turístics complementaris (escala territorial)

El finançament proposat dels equipaments és estrictament privat, excepte en la rehabilitació urbana, on hi participen els agents públics.
La inversió és la següent:
- Establiments d’1 o 2 estrelles: 10.000€
- Establiments de 3 estrelles: 12.000€
- Establiments de 4 estrelles: 14.000€
- Establiments de 5 estrelles: 16.000€

D’aquestes xifres es dedueix que el volum d’inversió és de
Establiment Número de llits Inversió/llit Inversió total
1 o 2 estrelles 19.905 10.000 199.009.200€
3 estrelles 15.308 12.000 183.700.800€
4 estrelles 3.062 14.000 42.863.520€


Total 38.275 425.573.520 €

1a PRÀCTICA OGET

MANERA DE TROBAR INFORMACIÓ:

Tipus de turistes:
- Planificadors : estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar via pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles. Hi trobem més dones que homes.
- Exploradors: Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.

Els tipus de turistes es poden classificar en:
- Masses Organitzades
- Masses Individuals
- Exploradors
- Rodamóns

Maneres de trobar informació:
- Familiars i coneguts
- Informació escrita del destí
- Mitjans de comunicació
- Recomanació d’AAVV


HERITAGE SITE MANAGEMENT:

L’article explora el significat de les percepcions que tenen els turistes pel que respecta al turisme “d’herència”, és a dir, la visita a monuments o nodes turístics amb un significat historico-emotiu molt fort.

Els tipus d’elements que es visiten es poden subdividir en dos grups:
- Grans obres d’art
- Elements de mèrit arquitectònic (per recordar l’antiguitat)

Els dos motius d’anàlisis que van escollir per a l’estudi varen ser:
- Raons per visitar aquests nodes
- Quines expectatives tenien els visitants

Les entrevistes es feien cara a cara a la cua dels museus.

Es varen determinar tres grans tipus de turistes que visiten aquest tipus d’elements:

Sentimentals: Aquests turistes senten una obligació moral i/o espiritual per visitar aquests nodes o elements turístics. Se senten fortament lligats a la història que s’explica a l’element visitat.
Hereus: Aquests visitants se senten hereus de la història mostrada en l’element de visita. Se senten el resultat o els descendents de les persones que varen viure aquell període històric.
Alumnes: Aquests tipus de turistes són els que visiten aquests elements amb ganes d’absorbir tot el coneixement que aquests els hi poden oferir.

TIPUS DE CLUSTERS
Beliz es una ciutat del sud d’Amèrica que fa cinquanta anys no hi havia turisme. Actualment hi ha diferent tipus de turistes:

En aquesta regió es troben 3 grans tipus de turistes:
El “developer tourist” és aquell estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic. Sovint l’empresari retorna al seu país d’origen i rarament s’hi queda.

El “condo-tourist” és aquell jubilat foraster que ve d’un país benestant. es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.

L’ “itinerant tourist” és el que visita la zona en pocs dies i principalment va a l’illa resort que és la zona on es concentra el turisme pur.

TURISME CULTURAL

Tipus de turistes:
- motivació cultural
- motivació cultural EN PART, fan més coses a part de visitar
- principalment tenen ALTRES INTERESSOS + plus de cultura
- PER CAS Sense intensió, pot ser que vagin a visitar però no s’ho plantegen
- MAI es desplaçarien per interès cultural

Està confirmat que en els anys 90, la importància del turisme cultural ha crescut en relació als anys 80.

Els factors són:
Nivells més alts d’educació
El nombre de les dones en les posicions socials de poder és en augment
La baby boom generació
Menys temps lliure però molt més èmfasi en recorre les experiències de viure.
Consciència de la salut i la perillositat dels raig uva

ROLES TOURIST PLAY:

Es tracte d’un estudi fet a Austràlia que no té fonaments empírics, sinó que es basava en conclusions pròpies sense cap base demostrable.

Quatre tipus de turistes:
- El turisme independent de massa
- El turisme organitzat de massa
- L’explorador
- “Difter”

15 rols turístics:

Turista de sol i platja.

Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.

Antropològica; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.

ArqueològicaTurista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.

Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.

Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.

Turista de luxe; consumidors de resorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.

Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.

Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.

Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.

Turista rodamóns; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxants.

Turista esportiuTurista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.

La població representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions:

- La familiaritat-estranyesa
- Estimulació-tranquilitat,
- Estructura-independència.

TIPOLOGIES TURISME NATURAL

Elements principals dins aquest tipus de turisme:
- l’educació
- la reconstrucció
- l’aventura.

Quatre tipus de turistes:
- Els incondicionals (investigació)
- Els dedicats (descobriment de la història i la natura)
- Els establerts (aventurers)
- Els ocasionals.

Categories del motiu del viatge :
Natura: El motiu principal és experimentar la natura i visitar els atractius naturals
Activitats físiques de risc
Educatives: Noves experiències, visitar nous lloc i conèixer-los.
Relaxació, experimentació i trencament de la rutina diària.
Contacte social: experiències al parlar i millorar la confiança amb si mateix per tenir una sensació de satisfacció.

THE SACRED AND THE PROFANE. A tourist typology

Clusters:
- Herència cultural: motivació a visitar la naturalesa, la cultura i la història.
- Raver: busquen plaer sexual, van a platges i clubs nocturns.
- Shirley Valentine: grups de dones que busquen una relació estable, experiències romàntiques.
- Heliotropis: busquen el bon clima i platja ja que en el seu país no es no en tenen.
- Lord Byron: sempre van de vacances a la mateixa zona, la consideren casa seva i estan integrats amb la gent autòctona.

Motivacions per viatjar:
- Necessitat d’escapar
- Desitg de plaer
- Seguretat antològica

TESTING AN INTERNATIONAL TOURIST ROLE TYPOLOGY

El rol dels turistes; motivacions:
- Sociodemogràfiques
- Salut
- Negoci

Tipus de turistes:
- Familiar: vol les mateixes comoditats que al seu país
- Aventurer: vol conèixer noves cultures i relacionar-se amb els residents

Grups de turistes:
- Masses turístiques organitzades
- Masses turístiques individuals
- Exploradors
- Rodamóns

A causa de les diferents experiències que vol obtenir cada turisme, s’ha desenvolupat una segmentació del mercat.
Es vol educar al turista perquè estableixi una bona relació amb els residents.

CONCLUSIONS:

Podem observar que en la majoria dels grups estudiats els diferents tipus de turistes es classifiquen d’una manera similar. Es poden diferenciar entre els turistes planificadors; els que busquen tota la informació abans d’anar de viatge i els exploradors; els que no els hi és tant important tenir-ho tot planificat i controlat.
A més a més els turistes es poden subdividir en masses organitzades, masses individuals, exploradors i rodamóns.
En el terreny del turisme cultural podem trobar turistes que tenen motivació cultural per visitar el patrimoni i aquesta motivació degrada en part, altres interessos, per cas, mai.
En el turisme natural trobem els turistes incondicionals, els dedicats, els establerts i els ocasionals.
També veiem que hi ha un tipus de turisme que es mou per herència cultural, per Rave, per Shirley Valentine o per Lord Byron.

Resum 2.0

Maria Álvarez i Gülden Asugman (2006),


"Explorers versus planners.A Study of Turkish Tourism",
Annals of Tourism Research, 33, 2, 319 - 338




Es tracta de diferenciar el tipus de turista segons la manera en què busca la informació.



Quan som turistes tots busquem informació.



Com la busques tu? Vas a un agència? Li demanes a un amic? O vas directament a Internet?



Internet suposa una revolució en aquest sentit, ens dóna gran quantitat d’informació i, a vegades, més qualitat d’aquesta informació.



Imaginem-nos que fem un estudi estadístic dels turistes Turcs de com es veu afectada la decisió d’escollir les vacances segons la manera en què han buscat la ifnormació , volem fer el qüestionari per Internet. A Istambul (10Mhab.) és on hi trobem la majoria de la població amb accés a Internet, bàsicament als llocs de treball. Fem 807 qüestionaris i també hi ha força estudiants.



Maria Alvarez i Gülden Asugman van fer aquest estudi, i van arribar a les següents conclusions:



• Dos grans grups segons la busqueda d’informació:



Planificadors : estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar via pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles. Hi trobem més dones que homes.



Exploradors : Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.



De totes maneres, diversos autors fan altres classificacions, per exemple, segons la variable preferències de tirar llocs coneguts i necessitat de novetat. (Cohen 1972):



• Masses Organitzades



• Masses Individuals



• Exporadors



• Els rodamons



I per últim fer una enumeració d’altres fonts externes utilitzades pels turistes alhora d’escollir destinació:



– Familiaris i coneguts



– Informació escrita del destí



– Mitjans de comunicació



– Recomanaciós d’AAVV



Els planificadors utilitzen molts més tipus de fonts d’informació que els exploradors, excepte en quan a les recomanacions personals.